ANUARI DEL CIRC 2011, de MARCEL BARRERA I ZIRKOLIKA

ANUARI DEL CIRC 2011

A la festa del circ organitzada ja per segon any consecutiu per la revista Zirkolika en el marc del Circ Raluy situat arran de mar a Barcelona el dia 20 de desembre passat, vaig tenir l’honor de rebre l’Anuari del Circ 2011, escrit per Marcel Barrera i editat per la pròpia revista Zirkolika, sempre dirigida per Vicent Llorca.

Un Tresor.

Un Tresor que tots i cadascun dels assistents a la gala circense haurien de voler tenir-lo, gaudir-lo, saborejar-lo, tant si hi són mencionats com si són els companys de professió qui en tenen el protagonisme. Es tracta d’Història, de la nostra Història; si ens omplim la boca assegurant que el circ és cultura, hem d’aprofitar totes les eines que el propi món circense ens posa a l’abast per aprofundir en la nostra realitat professional.

Em digueren que escassament se n’havien venut mitja dotzena. Segurament no fou degudament publicitat en la pròpia convocatòria de l’acte. També hauria ajudat que en mig de la gala, intercalat en l’entrega dels diferents premis, s’hagués fet la presentació de l’Anuari amb la presència del seu autor, dels col•laboradors, dels fotògrafs que hi han participat, se n’hagués fet saber el preu, segur que és un preu ben assequible per la realitat de les butxaques.

Tant de bó que l’Anuari 2012 sia presentat i acceptat d’una altra manera a la Gala que celebrarem el pròxim Nadal.

I si no sabeu de quin Tresor estic parlant us diré que en Marcel Barrera va desgranant tots els aconteixements circenses ocorreguts durant l’any 2011, mes a mes. Ja la presentació inicial del resum de l’any és una lliçó de claretat. I a partir de fets puntuals, els emmarca meravellosament amb unes reflexions periodístiques molt pertinents que fotografien la nostra realitat, la que diem volem millorar. Reflexions acompanyades de unes fotografies esplèndides del propi autor o d’altres fotògrafs, d’entre els quals m’agrada destacar les de’n Manel Sala Ulls.

I a mi em venen al cap algunes reflexions personals: la primera és que la majoria dels actuals artistes i companyies que hi apareixen no els conec. Hauré de reflexionar-hi.
La segona és que el circ està ben implantat al llarg de la geografia catalana: Granollers, Mataró, Figueres, Reus, Tàrrega, Cornellà, Terrassa, Vilanova, Valls, La Bisbal de l’Empordà, El Masnou, Manresa, Girona, etc.
La tercera és que un Anuari no pot evitar el mencionar aquells companys que han volat més enllà de la carpa durant 2011 o anys anteriors: menciona en Joan Busquets i en Joan Armengol, en Totó, i en Jesús Silva. Descansin en pau a l’espai còsmic. Les pàgines que els són dedicades s’inclouran a la meva Història sentimental a títol pòstum, on recopil•lo vida i obra dels circenses que ens deixen.

I per acabar, voldria mencionar les paraules que apareixen en les pàgines del mes de maig quan en Jordi Aspa i la Bet Miralta fan una roda de premsa de presentació de la 15 edició de Trapezi:

“El circ és un art representatiu per la seva essència mateixa. Reivindica una manera de viure, reivindica l’espai públic, reivindica les emocions, reivindica el compartir, reivindica la pluriculturalitat, reivindica moltes facetes dels humans. Uns éssers que es posen davant dels altres, que fan proeses, que meravellen. És l’art del meravellament. Nosaltres sempre l’hem agafat pel costat de la poesia, de l’humanisme, i ens agradaria que el circ tirés cap a aquesta veta. Hi ha moltes maneres de fer circ. Hi ha moltes maneres d’entendre el circ. Hi ha moltes influències en aquest món. Nosaltres creiem en l’essència. El circ és un art ancestral que està a dins de tots nosaltres. Quan naixem entenem les lleis de l’equilibri i de la gravetat. Uns el desenvolupem treballant-hi i fent una professió, i uns altres l’admiren. Amb tot això és el que hem intentat fer la programació any rere any. L’edició d’aquest any és fa amb una crisi global i general que és, sobretot, existencial i humana. La cultura té una llavor i unes eines molt importants a donar. El circ català és una eina molt important per ensenyar el circ que som. El circ s’està destapant i s’ha d’anar posant-hi adob. S’ha de regar. S’ha de cuidar i s’ha d’estimar. Estimar no només és voler-lo veure gran i potent, sinó que s’ha d’ajudar amb molt bon sentit”

Millor explicat, impossible, gràcies Jordi i Bet.

I gràcies de nou a Marcel Barrera i a Vicent Llorca per la confecció de l’Anuari. Segur que l’esforç que han fet, mai prou recompensat, és una prova d’aquesta estimació que tots diem tenir.